viernes, 14 de mayo de 2010

VEU ENTRE LÍNIES. Centre d'art "La Panera"
Vam visitar l’exposició “ Veu entre línies” on el tema principal és el llenguatge.
A continuació comento les obres que més em van agradar o sorpendre.

Biblioteca. Nil Horgen Moormann
Aquesta butaca-biblioteca em va cridar l’atenció.
Em sembla original i pràctica, ja que en poc espai

tens tot el necessari per gaudir d’una estona de bona
lectura.
Amb els nens i nenes es poden fer diverses activitats
a partir d’aquesta obra, com per exemple pregunta’ls-hi
què ha d’haver en una biblioteca o fer que dissenyin ells
mateixos un altre model de biblioteca.



Sabates. Ernández Diez
L’obra és senzilla però interessant. A partir de les
lletres que apareixen en diferents marques de sabates,
l’autor forma paraules, en concret noms de personatges
rellevants. Apareixen noms tan rellevants com Hume o
Freud que de ben segur no els hi faria massa gràcia aparèixer
anomenats en una sabata.
És una manera de que els nens vegin que el món que ens envolta
està ple de lletres i paraules, i poden investigar en quins altres
objectes que ens rodegen veuen lletres.


Nens egolactants. Javier Peñafiel
Aquesta obra de Peñafiel mostra unes figures en 3D.
El missatge que vol transmetre l’autor és que vivim en
un món on els nens cada cop creixen més de pressa i no
els deixem ser nens i viure la infància, i en canvi els adults
cada cop més volen ser petits.
Aquesta obra crida l’atenció als nens i nenes quan la veuen
perquè les figures estan fetes en tres dimensions i un cop els
tenim centrats en l’obra podem dissenyar diverses activitats.

jueves, 11 de marzo de 2010

GRANS LECTORS!

Les paraules són una constant en el nostre dia a dia. Ens persegueixen per tot arreu i ens acompanyen al llarg de la nostra vida...







miércoles, 3 de marzo de 2010

L'AVENTURA D'ESCOLTAR


LA AVENTURA DE OÍR: CUENTOS Y MEMORIA DE TRADICIÓN ORAL. Ana Pelegrín


“La aventura de oír” ens convida a la recerca i recuperació de la paraula. L’autora divideix el llibre en tres blocs: el primer sobre la problemàtica de la literatura oral, el segon fa una reflexió sobre el “contacontes” i el tercer sobre contes de diverses procedències.
- De la literatura oral i el conte tradicional és el primer bloc. Pelegrín explica que pel nen petit, la paraula escoltada exerceix una gran fascinació ja que està impregnada d’afectivitat. El conte, juntament amb altres gèneres narratius, construeixen un món auditiu-literari pel nen i l’incorporen a la cultura a la que pertany. Les característiques generals de la literatura de tradició oral són que pertany a un context cultural i s’ha transmès el producte oralment durant varies generacions. Aquest tipus de literatura s’escriu en la memòria i és lògic que es facin variacions sobre la història original amb el pas del temps.
- Del conte oral és el segon bloc. El conte és un gènere concret que requereix un marc especial: necessita del repòs, d’un deteniment, una oïda grupal, un narrador. La paraula es desprèn del cos-espai.ritme, el que és oral s’escampa, es difumina. Quan llegim un conte hem de saber desentranyar allò escrit. Solament amb el pas d’anys i treball el narrador tradicional rep la paraula, i si ha estat capaç de veure i escoltar pot escriure en la seva memòria i continuar la cadena de transmissors.
- Conte oral i llibre infantil. Hi ha autors que s’han dedicat a recopilar contes clàssics que han passat de generació en generació de manera oral i els han recollit en llibres. Noms tan coneguts com Perrault, Grimm i Andersen han fet la seva versió de contes populars com La bella dorment, El gat amb botes, Ventafocs, Caputxeta Vermella... De vegades alguns contes són legítims, però retocats al seu estil i altres són el resultat de la versió de varies versions orals en una sola. Els tres autors citats anteriorment, al marge de la seva obra general, han aconseguit fama perdurable gràcies als contes per a nens i nenes.

En conclusió, Ana Pelegrin ens vol apropar al meravellós món dels contes, per conèixer la seva evolució i la importància que tenen pels infants. El més important és explicar-los de manera propera perquè els nens i nenes gaudeixin amb cada història.

martes, 2 de marzo de 2010

PUNTEDU


El programa té per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball en diferents fonts d'informació, i promoure l'hàbit lector.

PLA EDUCATIU D'ENTORN

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona
No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.
- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.
- Arrelada: per tenir uns referents compartits
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.
- Cohesionadora: per promoure la integració social
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.
- Inclusiva:per incloure a tothom
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.
- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.


MUNICIPI LECTOR

El programa MUNICIPI LECTOR pretén involucrar tota la comunitat de la població en els següents objectius:


A. Promoure el gust per la lectura entre els infants de la població des de l’escola bressol fins a 6è de primària.

B. Aconseguir un major nivell de lectura en els infants de la vila.

C. Implicar a totes les entitats del municipi (escola de primària, escola bressol. Biblioteca, llibreria, ajuntament...), així com a tots els ciutadans, en el projecte.

D. Assolir un compromís ferm per part de tota la societat envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.

E. Formar ciutadans compromesos i responsables per a la millora del seu interès per l’entorn i la cultura partint de l’activitat lectora com a forma d’ampliar la visió del món.

PROJECTE INTEGRAT DE LLENGÜES

Projecte integrat de llengües de l'escola Vila Olímpica de Barcelona

Centre de Recursos de Llengües Estrangeres
Generalitat de Catalunya; Departament d'Educació, 2005
Enregistrament Video

Projecte integrat de llengües del centre públic d'educació infantil i primària Vila Olímpica, caracteritzat pel treball del català, castellà i anglès com a eixos vertebradors de l'aprenentatge dels continguts de les àrees del currículum, en particular de les àrees de matemàtiques i coneixement del medi natural i social. L'equip de mestres que integra aquest projecte fa una presentació de les estratègies que utilitzen perquè això sigui possible.